diumenge, 7 de març de 2010

Cronoescalada entre la boira

Cronoescalada entre la boira

Dissabte passat ens despertavem a les 6:45 del matí, més aviat que qualsevol dia laborable. Ens esperava una ascensió al punt més alt de Montserrat amb els companys del Koalas's Team en motiu de la I Cronoescalada Pirata Monistrol-Sant Jeroni. Jo vaig pujar des del Monestir amb en Raül, i més amunt ens vam trobar amb en Felip i la seva gossa. Escales i més escales, tot i que m'havien advertit de la quantitat que n'hi havia em van deixar exhaust i assedegat, que no feia més que desitjar arribar a dalt on en Raül deia que eren les cerveses. A partir de cert moment de l'ascensió, vam poder veure com més amunt ens esperava boira, i com més amunt pujàvem, més boira trobàvem.

Just arribar al cim i assaborir la tant desitjada estrella, la pluja va fer acte de presència enmig de la boira, cada cop més densa. De cop i volta, un parell d'escaladors van aparèixer pel costat oposat del cim. Venien per la via ferrata, no em van semblar tan cansats com ho estava jo al moment d'arribar al cim; tot i l'esforç que havien fet, ens van saludar i amb un to despreocupat digueren que el camí "només patinava una mica". Vam treure els tam tams i un estrany instrument metàl·lic que duia en Felip per esperar els corredors, i en menys de mitja horeta vam tenir els primers allà mateix. Vaig fer-ne fotos dels primers, però la pluja queia cada cop més intensament i la càmera em feia patir amb tanta aigua. Així doncs que quan va arribar l'Erasmus Team encapçalat per la Bari, i després de donar-los la roba que portava, vam començar el descens. No sé per on ens vam ficar, el fet és que vam donar una volta extra fins que vam trobar el camí de tornada al monestir. Me'n sentia culpable per haver-les portat allà, la seva cara en el moment d'arribar al cim ho demostrava, i ara estàvem fent un camí encara més llarg per tornar. Sort però que estan en forma aquestes noies, i el camí més llarg va ser bufar i fer ampolles.

Va ser gràcies a haver-nos desviat doncs, que vam arribar en el lloc on vaig fer aquesta foto. Una altra vegada aprofitant el bracketing de la D90, vaig fer 3 tomes a pols d'aquestes arrodonides muntanyes. Estan processades en HDR amb Photomatix i després s'han fet ajustaments amb Photoshop i Lightroom. La imatge en HDR està mesclada en diferents punts amb les tomes originals per fer desaparèixer el fantasma d'una corredora i arreglar una mica el cel.

Per sort després de la pluja i la baixada, ens esperava un cacaolat calentó al monestir, mentre la resta de corredors, després d'acabar-se totes les cerveses per alleugerir el pes, baixaven fent gresca i xerinola i espantant als caminaires que passaven per allà. Hi tornarem, esperem que sigui en breu, em sembla que ja en preparen alguna... QUE N'APRENGUIN!!!

Podreu llegir la crònica dels Koala's Team aquí, i veure la resta d'imatges de la cronoescalada en aquest enllaç.

1 comentaris:

Raül ha dit...

L'has brodat nano!
Et portarem a la canal i t'emocionaras ;) molt xula la foto.Fliparas amb el cami de l'arrel.
Una abracada a les ET!

Publica un comentari a l'entrada